Després de més de 50 anys de polítiques de cooperació, avui podem afirmar que el procés de desenvolupament d’un poble és inseparable de la seva cultura. L’èxit de qualsevol política de desenvolupament passa, a més, per reconèixer i considerar els principis de la diversitat cultural.
Aquest plantejament té una clara inspiració en els avenços sobre aquesta matèria que s’han produït en els últims anys en el pla internacional. L’Informe sobre Desenvolupament Humà 2004 del PNUD, denominat “La Llibertat Cultural en el món divers d’avui”, reconeix per primera vegada la incidència en el desenvolupament humà de les dimensions culturals i de la diversitat cultural que caracteritza les nostres societats. A l'informe s’admet que la democràcia i el creixement equitatiu no són suficients per assolir un ple desenvolupament, sinó que també calen polítiques multiculturals que reconeguin les diferències, defensin la diversitat i propiciïn la llibertat cultural, amb la finalitat de permetre que totes les persones tinguin l’opció de comunicar-se en la seva pròpia llengua, practicar la seva pròpia religió i participar en la formació de la seva pròpia cultura.
Aquest camí recorregut per les instàncies internacionals al voltant de la cooperació i la diversitat culturals es va concretar en l’adopció, l’octubre de 2005, de la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals, en el si de la UNESCO. A la introducció d'aquesta Convenció es manifesta, de manera explícita, que la diversitat cultural constitueix un dels principals motors del desenvolupament sostenible de les comunitats, subratllant la seva importància per a la plena realització dels drets humans i les llibertats fonamentals, proclamats a la Declaració Universal dels Drets Humans. També és convenient recordar que, en la Convenció esmentada, s’afirma l’especificitat dels béns i serveis culturals com a portadors d’identitat, valors i significat, cosa que situa la cultura en el centre de qualsevol projecte social i polític sostenible.
A nivell de la Unió Europea, aquesta Convenció es va negociar mitjançant una estreta coordinació comunitària, i va crear uns llaços que posteriorment, gràcies al decisiu impuls de moltes organitzacions culturals de la societat civil europea, van quallar en l’Agenda Europea per a la Cultura, aprovada el 2007. L’Agenda Europea, i el posterior treball de diverses Presidències, han establert un primer camí a seguir per a promoure la diversitat cultural i aprofitar tot el potencial que ofereix la cultura en la generació de la creativitat, el desenvolupament econòmic i la governació. La Presidència espanyola vol fer una contribució a un dels objectius estratègics que estableix l’Agenda Europea: la potenciació de la cultura en les relacions exteriors de la Unió i, en particular, en la cooperació al desenvolupament comunitària.
Per això, i prenent el relleu del Col·loqui “Cultura i Creació, factors de desenvolupament”, que va tenir molt d'èxit, i que va ser organitzat per la Comissió Europea i els països ACP (Àfrica, Carib i Pacífic) el mes d’abril de 2009, el resultat del qual fou l’adopció de la “Declaració de Brussel•les”, Espanya proposa ara aprofundir en la cooperació cultural per al desenvolupament de la UE amb l’organització d’un Seminari Internacional a Girona, el 4 i 5 de maig de 2010, conjuntament amb la Comissió Europea.
